Escola mixta no és coeducació

Deixa un comentari

Aquesta entrada és de fet una reflexió en un fòrum acadèmic del 2016 que deixo aquí purament perquè no es perdi. El vocabulari és menys inclusiu del que m’agradaria i el contingut està adaptat a aquell context concret.

Sembla que es un pensament generalitzat de la societat (amb excepcions que ens fan dur les mans al cap) que és bo i pot ser transformador que nens i nenes comparteixin espai escolar, i que l’ideal educatiu és aconseguir escoles coeducatives, més enllà de que siguin mixtes. Però són realment coeducatives les escoles de Catalunya? Segons el DIEC la coeducació és ”Educació idèntica i en comú de persones d’ambdós sexes.” I a la pàgina de l’XTEC especifica més i diu que “La coeducació comporta la promoció d’una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere.”

Seguint aquestes definicions, a les escoles d’alumnat mixt de Catalunya s’educa idènticament a nenes i nens? La primera definició és clarament tancada de ment respecte les identitats de gènere no binàries, la segona sembla més àmplia, tot i així, son inclusives amb TOTA MENA de discriminació per raons de sexe les escoles?

Resulta que si ens fixem d’entrada en els materials didàctics que fan servir molts centres trobarem que els llibres de text no inclouen per cap banda uns continguts que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Només fixant-nos en la presència de homes i dones, sense tenir present el col·lectiu trans*, l’estudi de Ana López-Navajas, sobre l’absència de dones als llibres te text de ESO fixa la presència de personatges femenins en un 7,5%, i a la primària els nombres no varien significativament. Si parlem de la presència de sabers i personatges trans* no en trobem ni rastre a cap nivell educatiu obligatori.

A part dels materials didàctics, hem de tenir en compte la selecció de continguts i matèries curriculars impartides a les escoles. Matemàtiques, llengua, geografia, arts plàstiques… el currículum oficial es basa en matèries de les antigues escoles masculines i descarta disciplines tradicionalment femenins com la cuina, les arts decoratives, les habilitats i capacitats de cura i manteniment de la vida. Així, les escoles ens estan indicant quin és el coneixement bàsic i important per a la formació de persones, i ho està fent repetint l’error de invisibilitzar i tractar com a menors els aprenentatges que històricament s’atribuïen a les dones. Puja una generació que no veu la importància de saber sargir un descosit, o no apreciarà el valor artístic d’un cistell en tant que objecte bell i útil, mentre descobrirà més tard fent història de l’art la Bauhaus i el seu “elevar l’artesania al nivell de les belles arts” com si fos la sopa d’all.

Finalment, no podem desvincular els continguts i materials que imparteix l’escola de l’espai de relacions que suposa. La canalla i el claustre de cada centre es socialitza dins i fora d’aquest, i per tant ve amb els prejudicis i idees sexistes que transmet tota la societat. Els usos dels espais d’esbarjo, el tipus de jocs que es fan al pati i els rols dins del grup d’infants es veuen afectats per la seva socialització de gènere.

Als patis i aules del nostre país, fins i tot en l’etapa de primària o infantil, les criatures tenen comportaments sexistes. És la nostra responsabilitat no tractar-los amb lleugeresa i ser conscients del risc de caure en un tracte diferenciat cap a la mateixa conducta si la du a terme un nen o una nena o de si aquest infant te un rol o una expressió de gènere diferent a un altre. L’escola coeducativa real ha de passar necessàriament per un replantejament del currículum i els materials didàctics, però no serà completament possible fins que totes les mestres estiguem disposades a treballar per trencar els motlles fruit de la nostra educació en un sistema patriarcal.

Fonts i referències

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/coeducacio/ 6/09/2016

Ana López-Navajas, 2008 Anàlisi de l’absència de les dones en els manuals de l’ESO. Una genealogia del coneixement ocultat,

Revista Iberoamericana de Educación Número 6 Género y Educación, Septiembre – Diciembre 1994 Marina Subirats Martori 

http://recursos.cepindalo.es/pluginfile.php/39/mod_resource/content/3/index.html

Perquè hem de posar aquestes sèries a totes les peques

Deixa un comentari

Començaré dient clarament que m’encanten les sèries d’animació i que fa molts anys que treballo amb persones petites, i aquest és el principal motor d’aquest text.

Les peques consumeixen un munt de continguts audiovisuals, entre ells dibuixos animats i tot i que els treuen de altres llocs i no de la televisió, no crec que hi hagi una gran diferència en com es rep el consum de dibuixos de quan jo tornava d’escola i veia Detectiu Conan. El que sí que passa és que ara una família pot seleccionar i acotar molt més el que veuen les peques, perquè hi ha moltíssima més oferta. I dins d’aquesta oferta hi ha algunes coses bones, o molt més bones del que solien ser.

I aquí directament, i sense que ningú m’esponsoritzi, passo a recomanar dos hits de la animació per a infants actual i el perquè de la recomanació, no des del punt de vista cinemàtic (que sincerament, no en se prou), sinó de contingut. Les dues estan actualment en emissió (tot i que no sabem quan venen les pròximes temporades o en el cas de Steven Universe, la peli). Intentaré ser continguda perquè podria estar moltes pàgines dient coses d’aquestes sèries, i intentaré no fer spoilers.

Dragon Prince (El príncipe dragón)

Argument: La idea de la serie es que en un món on les criatures màgiques s’han separat físicament dels humans perquè aquests feien ús de la màgia negra, dos prínceps d’un regne humà i una assassina elfa de la lluna intenten acabar amb el conflicte entre races. És un format de sèrie de viatge d’aventures en un mon de fantasia rollo medieval.

Perquè s’ha de veure:

  • Representació de persones racialitzades i LGTB+ en posicions de poder.
  • Representació positiva de persones amb diversitat funcional: el personatge més badass de la sèrie es una persona sorda parlant de llengua de signes.
  • Visibilitza conflictes racistes, en aquest cas entre espècies, i deixa molt clar l’efecte xungui dels prejudicis i com se sent quan estàs a la part oprimida.
  • Diversitat familiar: famílies monoparentals, reconstruïdes, homoparentals, famílies boniques i famílies amb dinàmiques d’abús que es mostres explícitament com a xungues sense que veure-ho sigui angoixant.
  • Visibilitat de persones amb ansietat: un protagonista te el que sembla clarament problemes d’ansietat, subtil des del visionat com a infant, però molt clar des de la visió adulta i tant de bo hagués vist quelcom així en pantalla de petita.
  • La infància al centre: protagonistes joves i peques, els infants representats (protagonistes o no) tenen agència, coneixement, són sensates, llestes i sovint més íntegres que les adultes.
  • Respecte a la vida i l’entorn: la màgia negra és negra perquè es basa en destruir éssers màgics per extreure’n l’energia màgica intrínseca i la màgia molona es respectuosa i renovable.
  • Surten dracs i elfs i màgia. I fan referències a sèries d’animació com Sailor Moon, o a les pelis de El Senyor dels Anells.

Steven Universe

Argument: Un nen que es diu Steven i que es mig humà i mig extraterrestre creix amb la seva família de tres gemes extraterrestres mentre salven el planeta. El format és d’entrada pròxim al gènere «magical girls» però amb un nen de prota, els arcs argumentals grans comencen amb la segona temporada.

Perquè s’ha de veure:

  • Diversitat de gènere i orientació sexual: totes les gemes en principi són femenines, però durant la sèrie apareixen múltiples personatges que fan servir pronoms de gènere neutre, es visibilitzen relacions de tot tipus d’orientació.
  • Diversitat racial i corporal: els personatges humans venen en totes les formes i colors, hi ha representació de persones racialitzades diferents i persones amb diferents formes corporals. Hi ha crítiques a fer respecte el race-coding d’algunes gemes però tot i així no he vist gaires series amb tanta diversitat.
  • El poder de l’empatia: la comprensió i la empatia es mostren com les eines principals per resoldre els conflictes, sense renunciar a escenes d’acció estupendes.
  • Noves formes de ser un noi: el nen protagonista i també el seu pare, trenquen barreres de la masculinitat tradicional amb les relacions que estableixen entre ells o amb altres homes, l’Steven subverteix repetidament normes estètiques sobre el que és la masculinitat.
  • Representació de relacions diverses: parelles queer, relacions no monògames, relacions d’amor platònic, relacions d’amor fraternal i familiar. Totes pareixen, totes importen.
  • Representació de processos emocionals complexes: especialment la superació de relacions abusives i els processos de dol són temes que estan subjacents en molts arcs argumentals d’una manera profunda, honesta i accessibles per al públic infantil.
  • El consentiment i el consens: en força arcs argumentals s’explicita la importància del consentiment i el consens en les relacions (no només de parella) i que pot significar trencar aquests acords, sempre des d’un punt de vista no sexualitzant i entendible per les peques.
  • Música: Les actrius de veu originals són increïbles i tota la banda sonora es espectacular, bona i divertidíssima.

I fins aquí les recomanacions. Recordar que el mon es cada cop més audiovisual i que els peques veuran cada com més contingut aquest tipus i som les que les cuidem les que tenim responsabilitat sobre que el seu consum sigui crític i que el material que els arriba sigui adequat. Per tant, aprofitem per oferir i fer-les descobrir coses que siguin maques, integradores i amb uns valors de fons que ens creiem.

Comencem i a veure que surt

Deixa un comentari

Fa molt que no escric res que algú pugi llegir, ni que sigui de casualitat. Però sempre tinc el cap ple de reflexions i idees i a vegades passen al paper (ni que sigui al paper virtual).

Les coses mica en mica canvien i tot i que no sé si compartiré això amb ningú que conegui, aquí quedara als confins de la xarxa. Veurem on em porta i si em porta a algun lloc aquest experiment.

Una abraçada per la lectora que la vulgui.