Sóc una persona que s’identifica com a dona i la meva presentació de gènere és femenina. Per casualitats i afinitats de la vida durant anys he tingut un cercle relacional molt molt ple de mariques*. Un munt de persones que a mida que hem anat creixent s’han anat traient més i més de sobre la pressió per mostrar-se masculins i han anat perdent barreres sobre els límits estètics i conductuals que la societat els imposa. Amb alguns d’aquests nois tinc una relació més estreta i amb alguns menys, però indubtablement m’encanta sortir amb ells o trobar-me’ls de festa. Això ha sigut motiu d’anècdota i bromes durant anys, algunes molt benintencionades i algunes que amagaven suspicàcies diverses.

Arribat el punt que veig veure clarament una tendència en ajuntar-me amb nois gais per a fer plans d’oci nocturn en entorns majoritàriament gais. Vaig començar a plantejar-me perquè buscava aquestes situacions, més enllà de perquè hi havia gent maca del meu entorn que hi participava, ja que tot i que he compartit espais de festa amb ells en entorns menys maricas, les nits més estupendes acostumen a venir de les que passo en entorns super «mariconitzats». Potser no he identificat tots els motius, però començo a ferme’n una idea.

En primer lloc les festes amb molts i molts homes gais em treuen la pressió de relacionar-me amb intenció sexual amb ningú. Personalment sento molt a pressió per intentar lligar en entorns de festa, i a mi lligar no se’m dóna bé i a més m’incomoda molt haver d’estar pendent d’això quan el que vull es ballar aquesta cançó hortera que està sonant ara mateix. Sóc una persona amb un físic no molt normatiu i no acostumo a atreure persones que vulguin lligar amb mi a es festes però tinc companyes que sí, i especialment amb altres noies, em fa bastant mal la dinàmica de que jo sigui la persona que algú (de qualsevol gènere) aborda per accedir a la meva amiga, la guapa. En un entorn mot marica no tinc en ment que pugi ser potencialment l’interès sexual de ningú i elimino com aquestes restes de competitivitat envejosa que si que a vegades m’assalten en entorns on hi ha més persones compatibles amb mi a nivell d’orientació sexual. També es cert que si que sóc la que la gent aborda per preguntar-me de que conec a aquest noi, el guapo, però com que ja estic d’abans fora del mercat no em fa sentir igual de malament.

També un cop hi he pensat em passa que per mi els espais amb molts nois gais em semblen bastant segurs. Molts pocs homes gais es molestaran en assetjar una tia en una festa on són majoria, sigui amb intencions sexuals o amb intencions de fer-la passar una mala estona, i els nois heteros presents tampoc acostumen a anar amb cap intenció de lligar en aquests entorns i si és el cas crec que la reacció de l’entorn al baboseig heterosexual seria menys de encobriment que en altres espais (perquè sempre és més fàcil no ser còmplice de conductes que tu no exerceixes, i estem parlant d’un entorn marica força polititzat). Si que és cert que en entorns d’homes que es relacionen amb homes també hi ha motles conductes de depredació que fins i tot jo puc veure des de fora i en alguna ocasió m’he vist havent de rescatar a algun company d’una situació incòmoda però realment es molt diferent veure-ho que estar-hi a dins (serà això el que senten els homes heteros de festa en general?).

Finalment també hi ha un tema estètic i de gustos importants. No em sento còmoda en espais d’oci tipus discoteca tradicional, i tot i que si em sento bé en espais de oci més alternatius a vegades sembla que la lluita ens l’emportem molt de festa. Com a dona en el món dels feminismes reconec que els espais de festa que freqüentem acostumen a ser una mica obscurs pel meu gust. L’estètica que per gust portaria de festa segurament s’acosta més a la del marica que a la de les meves companyes feminsites. Això s’aplica també a la música que m’agrada ballar de festa, sóc una hortera de la purpurina i els colors fluor i una nostàlgica musical de la música disco i els hits dels 90 (també he de dir que no gens exclusivament).

Fins aquí el que fins avui he pensat sobre perquè em fan feliç els entorns de festa marica. Evidentment aquests són els motius més socials que em fan sentir còmoda però sempre el principal és que tinc uns amics preciosos i estupendos amb els quals només estar ja és festa i que em cuiden infinit i m’acullen als seus espais amb un carinyo immens. Una abraçada des d’aquí a tots.

* utilitzo el terme marica perquè és el que la majoria dels meus companys gays s’han reapropiat com a etiqueta que mostra la seva identitat dissident, en part per distingir-se de la comunitat homosexual masculina més normativa i que ha sigut conquerida pel capitalisme.