El meu cap bàsicament és un mp3 dels de USB en mode aleatori diverses hores al dia així que sovint fa associacions de música curioses i he decidit deixar-ne constància aquí.

Avui el tema és: demanar que et menteixin per allargar una mica la il·lusió de l’amor. Descansar un moment del drama que saps que bé, fer veure que no ets tu que està penjadi com un fuet i l’altra persona passa fortíssim de relacionar-se amb tu. Aquest tòpic és molt recurrent en la música i també en la literatura perquè, o ens enganyem, qui no ha desitjat mai enmig del desamor absolut passar una mica del drama i fer veure que no passa res per molt que sàpigues que després ve la castanya emocional.

Hi ha milers de cançons en aquesta línia i la Rosalía n’ha tret un de bastant interessant i que més se m’ha enganxat salvatgement (escoltar aquí LLYLM, 2023). Això ha fet que jo rescati un altre temazo amb argument semblant que també se’n va enganxar obsessivament allà al pleistocè.

Tot i que a vegades em sembli mentida que la Rosalía sigui del baixllo i de la meva edat i que segurament compartim un munt de background musical així que el meu cervell ha decidit que també ha de conèixer el tema petardíssim del pets Digue’m que m’estimes (encara que sigui mentida).

En primer lloc els dos temes no deixen de ser una rumba. Palmas de rumba d’un i de l’altre. Però la Rosalía les despulla de tot i després es passa al pop electrònic i els Pets van amb tot l’envoltori musical corresponent a un grup de rock català.

En els dos casos a mi les palmes em fan accelerar-me una mica per dins, barrejar la melancolia de la lletra i la pena amb una mica de ansietat, bastant lògica donat el tema. Tot i així la cançó dels Pets és una mica més gamberro i la Rosalía manté el tema una mica més dramàtic, sobretot pel tipus d’arranjament més «aeri» i perquè al mig de la cançó para a fer un lament flamenco ultradramàtic.

També hi ha un vincle de lletra bastant interessant perquè la cançó de la Rosalía diu «lie like you love me» i la dels pets es diu «Digue’m que m’estimes (encara que sigui mentida)» que a més correspon casi idènticament al títol d’un llibre de Montserrat Roig publicat al 1991 de títol Digues que m’estimes encara que sigui mentida. El tema és que molt sospitós és que no hi hagi cap mena de realció entre tot plegat ni que sigui súper tangencial (Rosalía si algun dia llegeixes això manifesta’t!).

A més Rosalía agafa i fa servir el «el que quiero que me quiera no me quiere como quiero que me quiera» que no ens enganyem ve directe de el «Cómo quieres que te quiera si el que quiero que me quiera no me quiere como quiero que me quiera» que sí, que la Rosario Flores te una cançó amb un fraseig semblant però a mi, que sóc filla del caribe mix, em porta directament a aquí.

L’ús de frases refetes i reutilitzades és un recurs que em flipa i que a més em ressona amb la cançó dels Pets, que també fan servir frases d’amor estereotípiques per a enfatitzar en la lletra que és el que necessiten per poder aferrar-se al clau roent (a l’últim clau roent aparentment jeje) de la relació.

I per tot això el meu cervell ha decidit ajuntar irremeiablement aquestes dues cançons a la llista de reproducció inesperada del meu cap i aquí teniu el resultat de donar massa voltes a les coses. Tot per vosaltres!