Puc dir-ho bonic
i dir-te
que tinc un buit al pit
que l’hivern ja no se’n va
que de nits et somio
que els matins només els veig passar

Però quan la tinta s’asseca
el que queda
és massa cru per les metàfores.

Tinc pena
perquè no m’estimes com jo voldria.

---

 

 

 

Avui vull una xocolata
una llibreta de les boniques
i moltes tintes de colors
per escriure en el paper
la llista sencera del que no et diré
com un arc de sant martí que desbordi els pàgines.

Amb una mica de sort
tacar-me es dits de colors
esborra la negror de no estar amb tu.