Aquesta entrada és de fet una reflexió en un fòrum acadèmic del 2016 que deixo aquí purament perquè no es perdi. El vocabulari és menys inclusiu del que m’agradaria i el contingut està adaptat a aquell context concret.

Sembla que es un pensament generalitzat de la societat (amb excepcions que ens fan dur les mans al cap) que és bo i pot ser transformador que nens i nenes comparteixin espai escolar, i que l’ideal educatiu és aconseguir escoles coeducatives, més enllà de que siguin mixtes. Però són realment coeducatives les escoles de Catalunya? Segons el DIEC la coeducació és ”Educació idèntica i en comú de persones d’ambdós sexes.” I a la pàgina de l’XTEC especifica més i diu que “La coeducació comporta la promoció d’una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere.”

Seguint aquestes definicions, a les escoles d’alumnat mixt de Catalunya s’educa idènticament a nenes i nens? La primera definició és clarament tancada de ment respecte les identitats de gènere no binàries, la segona sembla més àmplia, tot i així, son inclusives amb TOTA MENA de discriminació per raons de sexe les escoles?

Resulta que si ens fixem d’entrada en els materials didàctics que fan servir molts centres trobarem que els llibres de text no inclouen per cap banda uns continguts que tinguin en compte la perspectiva de gènere. Només fixant-nos en la presència de homes i dones, sense tenir present el col·lectiu trans*, l’estudi de Ana López-Navajas, sobre l’absència de dones als llibres te text de ESO fixa la presència de personatges femenins en un 7,5%, i a la primària els nombres no varien significativament. Si parlem de la presència de sabers i personatges trans* no en trobem ni rastre a cap nivell educatiu obligatori.

A part dels materials didàctics, hem de tenir en compte la selecció de continguts i matèries curriculars impartides a les escoles. Matemàtiques, llengua, geografia, arts plàstiques… el currículum oficial es basa en matèries de les antigues escoles masculines i descarta disciplines tradicionalment femenins com la cuina, les arts decoratives, les habilitats i capacitats de cura i manteniment de la vida. Així, les escoles ens estan indicant quin és el coneixement bàsic i important per a la formació de persones, i ho està fent repetint l’error de invisibilitzar i tractar com a menors els aprenentatges que històricament s’atribuïen a les dones. Puja una generació que no veu la importància de saber sargir un descosit, o no apreciarà el valor artístic d’un cistell en tant que objecte bell i útil, mentre descobrirà més tard fent història de l’art la Bauhaus i el seu “elevar l’artesania al nivell de les belles arts” com si fos la sopa d’all.

Finalment, no podem desvincular els continguts i materials que imparteix l’escola de l’espai de relacions que suposa. La canalla i el claustre de cada centre es socialitza dins i fora d’aquest, i per tant ve amb els prejudicis i idees sexistes que transmet tota la societat. Els usos dels espais d’esbarjo, el tipus de jocs que es fan al pati i els rols dins del grup d’infants es veuen afectats per la seva socialització de gènere.

Als patis i aules del nostre país, fins i tot en l’etapa de primària o infantil, les criatures tenen comportaments sexistes. És la nostra responsabilitat no tractar-los amb lleugeresa i ser conscients del risc de caure en un tracte diferenciat cap a la mateixa conducta si la du a terme un nen o una nena o de si aquest infant te un rol o una expressió de gènere diferent a un altre. L’escola coeducativa real ha de passar necessàriament per un replantejament del currículum i els materials didàctics, però no serà completament possible fins que totes les mestres estiguem disposades a treballar per trencar els motlles fruit de la nostra educació en un sistema patriarcal.

Fonts i referències

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/coeducacio/ 6/09/2016

Ana López-Navajas, 2008 Anàlisi de l’absència de les dones en els manuals de l’ESO. Una genealogia del coneixement ocultat,

Revista Iberoamericana de Educación Número 6 Género y Educación, Septiembre – Diciembre 1994 Marina Subirats Martori 

http://recursos.cepindalo.es/pluginfile.php/39/mod_resource/content/3/index.html