Tant de bo t’arribi
algun dia
l’espurna que em vas encendre
i em va fer torxa
la que ara em guia

Tant de bo trobis
un moment tant memorable
en algú que passi un dies
acompanyant-te
com tu ho feres.

I tant de bo
sigui
la inflexió de moltes coses
i t’empenyi amb cura
cap a un altre futur dels possibles.

Jo només puc dir-te gràcies
i enviar-te bons designis.

Potser per tu seria
si quedessin proves gràfiques
un record d’àlbum de fotos
dels que es torben en una caixa.

«I ella?» Algú preguntaria.
Faries memòria i potser
pescaries el meu nom en un record dispers
sospiraries, amb sort,
mentre passes la pàgina:

«Ella son dos o tres mesos
enmig de la crisi migratòria
que és tota la meva vida»

I què passa?
Només quedaré com aquella marca
d’un moment teu
en que necessitaves una ancla.
Jo en canvi
no necessito fotografies
encara t’arrossego, viva entre els poemes,
perquè vas ser l’eix del meu pivotatge
motor de molts canvis d’etiqueta
un després diferent en la meva biografia.

I quan pregunten «I ella?»
falten paraules per dir-te.
Perquè vas ser més gran i llarga
del que per tu jo era.