Avuí m’ha fet mal el poc que he escrit des de que ha començat l’apocalipsi viral, però em queden alguns poemes de ara fa més d’un any quan tot semblava normal

M’he llevat avui juganera
m’he tret el somni sobre tu de sobre
quan em rentava la cara
he pujat la persiana
he vist el teu gif a la pantalla.

I tant m’ha fet
que no em vulguis al teu llit
perquè et sembla bé
tenir-me al teu voltant
quina sort
ser amiga teva
poder riure de la vida absurda
i haver compartit un tros d’història

per molt que haguem cremat aquesta etapa
sortiràs a les meves memòries.

---

La paciència considerada
tant tendra
d’intentar dir-me les coses
que xoca a mig aire
amb el que penso que em vols dir.

Fa mal avançar-me
a que t’aturis a explicar
que sents diferent
des de més lluny
que no vols fer plans nostres
d’anar i tornar d’algun planeta.

---

Vaja,…
L’altre dia
vaig tenir un moment
d’enamorar-me amb tonteria

Abans la veia
i ahir vaig mirar-la.
O potser només va ser la cervesa i la poesia
però el tema és que ara
em menja la intriga
del gust que deuen tenir els seus llavis

---

T’ha pensat avui a la nit
el meu cos rebel·lat
contra el cap
que fa temps sap que no mana

Ha deixat molles les galtes
les cuixes
les idees que ahir tenia esteses
i ha tornat al seu racó
a fer veure que no és qui em porta.

 

 

---

M’he quedat amb ganes
d’arribar avui a les mans
perquè els teus ulls estan molt bé
i la teva boca
però em molesta el fred i la roba
i l’aire
entre nosaltres.

I vull
reveure’t nua
amb una mica més de certesa
(i menys cervesa)
i moltes hores davant de nosaltres
per explorar-nos menys a cegues
i que l’aire
torni a ser
altre cop
de primavera.