Fa més d’un any que no pensava en penjar res aquí però han quedat alguens coses disperses entre llibretes. Ara mhe enrecordat que això existia i que potser és moment de trobar-los lloc.
L’ametller ja floreix i dino carxofes. Estic enyorada de tenir-vos a l’abast. Us vull fer petons a totes just ara que sembla que arriba ja la primavera.
Abans que surtin les fulles noves i pedre’m entre capçades ja espesses necessito veure les meves plantes i si les arrels han sobreviscut a un hivern de mil dies.
Torneu totes abraçades us espero com a les orenetes.
Potser per tu seria
si quedessin proves gràfiques
un record d’àlbum de fotos
dels que es torben en una caixa.
«I ella?» Algú preguntaria.
Faries memòria i potser
pescaries el meu nom en un record dispers
sospiraries, amb sort,
mentre passes la pàgina:
«Ella son dos o tres mesos
enmig de la crisi migratòria
que és tota la meva vida»
I què passa?
Només quedaré com aquella marca
d’un moment teu
en que necessitaves una ancla.
Jo en canvi
no necessito fotografies
encara t’arrossego, viva entre els poemes,
perquè vas ser l’eix del meu pivotatge
motor de molts canvis d’etiqueta
un després diferent en la meva biografia.
I quan pregunten «I ella?»
falten paraules per dir-te.
Perquè vas ser més gran i llarga
del que per tu jo era.
El teu dol m’és desconegut però sense pensar-ho m’el quedaria. Com un recurs absurd per cuidar-te.
Potser hi ha opcions més bones però és un dol que no conec i no et sé fer companyia.
No sé què és la persona absent en el mapa-laberint del teu cervell de nòmada. Què passa darrere del teu pragmatisme d’acceptar la vida com si tal cosa quan es troba amb la mort d’aprop i cara a cara.
Així que només estic jo mateixa al voral esperant el que necessitis volent abraçar-te quedar-me aquest plor que intueixo i no he sentit.
Avuí m’ha fet mal el poc que he escrit des de que ha començat l’apocalipsi viral, però em queden alguns poemes de ara fa més d’un any quan tot semblava normal
M’he llevat avui juganera m’he tret el somni sobre tu de sobre quan em rentava la cara he pujat la persiana he vist el teu gif a la pantalla.
I tant m’ha fet que no em vulguis al teu llit perquè et sembla bé tenir-me al teu voltant quina sort ser amiga teva poder riure de la vida absurda i haver compartit un tros d’història
per molt que haguem cremat aquesta etapa sortiràs a les meves memòries.
La paciència considerada tant tendra d’intentar dir-me les coses que xoca a mig aire amb el que penso que em vols dir.
Fa mal avançar-me a que t’aturis a explicar que sents diferent des de més lluny que no vols fer plans nostres d’anar i tornar d’algun planeta.
Vaja,… L’altre dia vaig tenir un moment d’enamorar-me amb tonteria
Abans la veia i ahir vaig mirar-la. O potser només va ser la cervesa i la poesia però el tema és que ara em menja la intriga del gust que deuen tenir els seus llavis
T’ha pensat avui a la nit el meu cos rebel·lat contra el cap que fa temps sap que no mana
Ha deixat molles les galtes les cuixes les idees que ahir tenia esteses i ha tornat al seu racó a fer veure que no és qui em porta.
M’he quedat amb ganes d’arribar avui a les mans perquè els teus ulls estan molt bé i la teva boca però em molesta el fred i la roba i l’aire entre nosaltres.
I vull reveure’t nua amb una mica més de certesa (i menys cervesa) i moltes hores davant de nosaltres per explorar-nos menys a cegues i que l’aire torni a ser altre cop de primavera.
Fa molt temps que treballo amb nenis i joves i durant tot aquest temps ha resultat que a tots els grups poc o molt els agrada la música. Especialment entre peques que encara no tenen tot el pes de sentir vergonya d’ellis mateixis gairebé sempre qualsevol moment és ideal per ballar i si els dones l’opció segurament et demanin posar música, cantar o jugar a jocs que tenen part musical. Amb infants més grans i joves la selecció musical pot anar fàcilment a càrrec seu, millor am certa reflexió si les cançons triades toquen temes problemàtics, però avui vull parlar de la música que fem servir amb peques i, més concretament, de la música que fem servir per les activitats de ball que no son danses. Per començar explico ràpidament que incloc en el concepte «activitats de ball que no son danses». En primer lloc moments de música i llibertat per ballar, i després jocs que tenen la música com a element important com el joc de les cadires, el joc de les estàtues musicals o jocs d’imitació de ball. Deixo fora per tant les danses específiques que tenen una cançó concreta, tot i que podríem incloure dins els moments que plantegen aquests dubtes les classes de psicomoricitat musical o de dansa que sovint s’ofereixen com a extraescolars. Quan es programa o es fa una activitat que inclou música amb peques crec que s’ha de tenir en compte algunes coses:
Les peticions específiques de les peques: Sembla una evidència però a vegades passem per alt que està demanant el grup. Moltes personetes petites no tenen un gran repertori de cançons que coneguin però fins i tot les més peques solen tenir algunes cançons que coneixen perquè sonen a casa o l’escola i que els agraden especialment. Quan treballes amb un grup de peques de poca edat pot ser que no sàpiguen transmetre quina cançó volen que posis. Val la pena provar d’endevinar la cançó si creus que pilles alguna cosa o preguntar a la família (les germanis són una magnífica font d’informació). Algunes de les cançons que encanten a les peques pot ser que tinguin lletres que no ens facin gens de gràcia, després parlarem d’això.
El tipus i gèneres de música: El primer que s’ha de tenir en compte aquí és que la música s’ha d’adaptar a l’activitat. No triaràs música super marxosa per fer una activitat de expressió corporal sobre emocions que ha de ser tranquil·la ni posaràs al Bob Dylan per a una sessió de zumba patillera per a treure energia. Cal recordar que la música calma a les feres però també les activa. En general aquest escrit es basa en la música més energètica i ballable, deixarem la relaxació per un altre moment. En seleccionar els tipus i gèneres musicals que posem a les activitats hem de tenir en compte que segons l’entorn de les personetes del grup estaran acostumades a un tipus o altre de música i normalment a totis ens agrada més d’entrada el que ens sona familiar. Hi ha gèneres i tipus de música que en general triomfen, per exemple, la majoria de peques estan familiaritzades amb la música infantil que sona l’escola (en aquest moment segurament El Pot Petit, Dàmaris Gelabert, The Pengüins…) i això sol ser una aposta bastant segura, però no sempre ni tota la música infantil és especialment bailonga, molta està bastant pensada per cantar i/o te més o menys coreografia fixa. A l’altre cantó hi trobem gustos més específics del grup trobem grups de peques on a casa s’escolta bàsicament rock clàssic, o salsa, o poca música ballable perquè escolten cantautoris o (com no parlar de la cosa sempre polèmica) reggaeton. La veritat és que en molts molts casos el tipus de música comú d’un grup sol ser el que sona a la ràdio o més aviat el que està a les tendències d’Spotify en cada moment, però no es massa estrany trobar que algunes persones del grup tenen gustos bastant diferents quan comences a rascar. Quan trobeu una peque que us demana una cançó de Nirvana just després de demanar-vos que poseu Calma de Pedro Capó no digueu que no us ha avisat de que podia passar. Saber o intuir què escolten les peques a casa ajuda a buscar intencionadament música que s’assembla o no al seu rang d’experiències musicals per generar o mantenir l’interès en les activitats, ajudar a diversificar els gustos musicals etc.
Les lletres i temes: Aquest factor potser és el que preocupa més en l’entorn educatiu. Posant-nos en la situació de que volem posar músiques amb lletra a les peques: Quina musica posem com a educadores a lis peques al nostre càrrec i quin vocabulari i temes són adequats i educatius per ellis? Si posem música de la que sona a la ràdio ens hem de plantejar si hem de filtrar-la o no o si la música que posem serà un problema per les famílies de les peques (cosa que pot ser un factor depenent del nostre lloc de treball). Podríem estar d’entrada d’acord amb la majoria de persones en que lis peques no cal que estiguin en contacte amb manifestacions culturals molt explícitament violentes, racistes, LGTBIfòbiques, que romantitzin el consum de drogues o en general que tinguin una altra probabilitat de traumatitzar-lis o de transmetre idees discriminatòries de forma directa. Apart d’això hi ha criteris més subjectius com si hauríem d’apartar o no lis peques de la música que presenta positivament relacions romàntiques tòxiques, que explicita una posició política (com moltes cançons de rap), o que fa servir paraulotes en algun punt (i aquí dins, quines i a quins col·lectius pot estar afectant). Entre els temes més acceptables també hi ha acords majoritaris com que la majoria de cançons infantils modernes són bona opció, cançons que són jocs de sons, les de contar o enumerar elements, les que parlen d’animals, les que parlen de la pau i compatir i les que fan referència a rutines infantils majoritàries. Però si ens parem a pensar algunes cançons infantils tradicionals o no també tenen problemes sobretot de com presenten el gènere (ejem, el senyor Ramón, cançons diseny), i moltes cançons infantils sobre inclusió i la pau cauen de cap en tòpics colonialistes i racistes. El tema lletres i continguts pot esquivar-se una mica si fas servir molta música en un idioma que els peques no dominen, però cal tenir en compte que en general se’ls enganxaran més coses que pugin entendre ni que sigui a trossos i que no entendre la cançó no vol dir que a tu no et posi els pels de punta del mal rollo el que diu. Amb una mica de mala sort se’ls queda la cançó a dins i al cap dels anys l’entenen i l’accepten al seu repertori intern sense més qüestionament. Aquí podríem entrar també en que possiblement és interessant incloure música en l’idioma propi del infants i en el propi del territori on estem per allò de conservar la cultura i les llengües minoritzades, tot un altre tema on no entraré massa de moment. Jo personalment crec que tota la música és escoltable i que negar l’existència de la música que parla de sexe, drogues i violència no ens portarà a res bo però per altra banda no vull estar exposant sistemàticament a peques a idees xungues de forma acrítica ni haver de fet una activitat de reflexió profunda quan el que estem fent te més a veure en sentir el ritme, moure’ns i expressar-nos amb el cos. Així doncs sembla que s’ha d’equilibrar una mica entre retenir els peques en el màgic món de cantar la cançó de Els Pirates per sempre i de posar-los El latigo en bucle etern.
Com faig una playlist infantil bailonga? Recomanacions Amb tots aquests factors i la meva experiència llarga però poc científica sobre el tema m’atreveixo a fer unes mini recomanacions per tenir una bona llista de musica per fer activitats musicals. Recomano que si tens una llita creada sigui d’alguna manera en que pugis accedir a ella oflfline i de forma portable, mai saps en quin moment necessites urgentment una activitat de ball quan treballes amb peques.
1.Recull les peticions específiques de les peques sempre que ni siguin explícitament discriminatòries contra algú. Es pot recollir peticions una a una o fer una pluja d’idees conjunta cada cert temps i decidir per consens o majoria si es vol incloure una cançó. Si acabes amb Valió la pena i el sol solet perquè t’ho han demanat, endavant. La part de llista de «peticions del públic» la pots treure en un altre moment, si tens un altre grup o si li peque supermotivada de la Gasolina avui no ha vingut, doncs no cal posar-la en aquest moment. 2. Barreja música infantil amb musica no pensada per infants. Segurament ja passarà de forma natural, però la música en el fons no te massa edat. Hi ha cançons per grans que tenen temes que apel·len molt a les peques, cançons adaptades al gust infantil, cançons que fan ballar a tothom per molt que són per adultes i de fa quaranta anys. 3. Proposa alternatives de contingut més pedagògic a gèneres que ja escoltin. Aquestes peques volen reaggeton, doncs inclou reaggeton feminista i deixa que s’hi familiaritzin, potser en uns mesos t’escapes de posar Dura a la playlist perquè estan escoltant Ni una menos. 4. Inclou cançons de gèneres diferents. Per molt que escoltin Lady Gaga de normal hi ha hits de rock que segur que enganxen, i peces de músic clàssica súper marxoses, i segur que moltes no escolten electroswing però els hi dona subidón, qüestió d’anar provant. Ja que hi ets procura que no siguin cançons de contingut horrible, molts hits clàssics són un desastre de masclisme. 5. Inclou algunes cançons que t’agradin més o menys. Escoltaràs aquesta llista mot sovint. Molt. Segurament acabaràs fins al nas de tota la llista i se t’enganxaran cançons durant dies i dies. El noranta per cent del cops se t’enganxarà la cançó infantil més odiosa de totes però almenys intenta que existeixi la possibilitat de que se t’enganxi bomba estèreo. 6. Parlar de la música de tant en tant. Tot i que no cal fer un anàlisis super profund de cada cançó podem parlar de què ens agrada d’una peça en concret i si poden entendre-la parlar de què diu la lletra i si ens agrada el que vol dir. A mida que les peques són més grans això és pot incloure més i més i lis mateixis peques/joves poden fer la llista de reproducció i pensar criteris d’inclusió i exclusió de música.
Algunes cançons que ara mateix ballen les meves peques • To My Love – Bomba Estèreo • El lleó vergonyós – El pot petit • We will rock you – Queen • Calma – Pedro Capó • La fera ferotge – The Pinguins • Resiste – Tribade • Tot es part de ser un pirata – El Pony pisador • Gyal you a party animal – Charlie Black • A quien le importa- Alaska y Dinarama • Tendresa insubmisa – El Diluvi • Milionària- Rosalía • Esta Noche – Tremenda Jauría • Bon dia – Els Pets
Aquí baix deixo un enllaç d’una de les llistes que inclou música així:
A la vida hi ha molts moments en que sovint l’entorn només ens transmet les coses que van o fem malament. Avisem abans si alguna cosa ens molesta que si ens agrada, no es posen gaires fulls de suggeriments dient que ens han atès de forma meravellosa, és més difícil que et felicitin una bona feina que patir conseqüències quan no és tant bona. Això no només ens passa a lis adultis sinó que també ho viuen així les nenes, nens i nenis des de que són molt peques tot i que hi ha un munt d’evidències que recolzen que els compliments, les felicitacions i dir les coses bones i agradables és important i útil en totes les etapes de la vida.
D’entrada reforçar els coses que es fan bé (el que diríem el reforç positiu) és útil per a l’educació, molt més que altres mesures com ara retirar privilegis o els càstigs. A més a més a vegades sembla que ens oblidem que lis peques, com lis adultis, també els agrada i necessiten simplement notar l’afecte de les persones del voltant i que l’amor que reben no depèn d’una escala de valoració externa sinó del fet de ser qui són. Aquestes experiències de ser valoradis i apreciadis simplement com a persones individuals facilitaran que les peque desenvolupin una bona autoestima i autopercepció, a més de donar eines per a ser persones més assertives i facilitar el desenvolupament de una bona intel·ligència emocional.
Aquests beneficis tant a nivell educatiu com humà resulten evidents a moltes persones en contacte amb la infància i moltes professionals o famílies intenten activament habituar-se i treballar en educar des del reforç positiu i posant en valor el que cadascú aporta. Tanmateix la majoria no ens hem educat massa en aquest ambient i ens manquen eines per a ser positives i a la vegada no quedar-nos reduïdes a l’ús de uns pocs compliments generals, poc específics i que donen molt poca informació a la persona que els rep.
Per una persona petita aquest tipus de compliments encara resulten menys clars, i que rebin un missatge tipus que es «bo» o «llesta» o «que està guapa» (un dia parlem del biaix de gènere brutal amb aquest tema) no és quelcom que pugin relacionar amb el seu esforç, el resultat del seu treball o la feina que estan fent de cara al desenvolupament de la seva personalitat. Per això deixo aquí una llista de propostes de compliments més específics que poden ser aplicables quan ens relacionem amb peques:
• Estàs tenint molta paciència. • Em fa feliç que vulguis jugar amb mi. • M’agraden els colors/roba/objecte que has triat. • Veig que t’has esforçat amb això. • M’alegro molt de com has/heu resolt aquest problema. • Estic orgullosi de com has fet ________ • Gràcies per (la tasca que sigui que ha relitzat) • Em fa contenti quan fas _________ • Què bé veure’t _______ (concentrada, feliç, activa, pintant, ballant, parant la taula). • Que contenti estic de que em vulguis fer aquest regal.
Bibliografía
Bisquerra, R. (Coord). (2011). Educación emocional. Propuestas para educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brower
Puc dir-ho bonic i dir-te que tinc un buit al pit que l’hivern ja no se’n va que de nits et somio que els matins només els veig passar
Però quan la tinta s’asseca el que queda és massa cru per les metàfores.
Tinc pena perquè no m’estimes com jo voldria.
Avui vull una xocolata una llibreta de les boniques i moltes tintes de colors per escriure en el paper la llista sencera del que no et diré com un arc de sant martí que desbordi els pàgines.
Amb una mica de sort tacar-me es dits de colors esborra la negror de no estar amb tu.
Em dol el temps suspès
la incertesa de no tenir els perquès
quan als vespres el fred toca a les portes
i entra igualment
(sense permís)
al meu pit
No crec que tingui més manera
d’escampar aquest núvol
que sentir que em diguis
«entre nosaltres
només hi ha l’aire que passa»
Necessito que m’expliquis
que has matat el que hagués sigut nostre
fa dies
i no t’atreveixes a ensenyar-me’n el cadàver
perquè saps que les papallones mortes
em fan sentir pena.
Armari desastre 