El meu cervell d’atenció divergent segueix en la seva línia de fer relacions raríssimes de música de manera aleatòria així que avui vinc a parlar del fenomen dels hits increïbles que són una llista de persones que algú es vol tirar que es diria.

Resulta que hi ha no un sinó diversos hits increïbles en el meu repertori intern en els que part important de la premissa de la cançó és llistar tot de gent amb qui l’artista se n’ha anat o se’n vol anar al llit. En tots els casos estudiats aquí (estudiats dic, que pretenciós) son dones i en els dos primers la cançó està cantada per un tio cosa que fa que els punts de «problematic bebe» siguin bastant alts. Tot i així hi ha diversos graus de xungor i contingut explícit en el tema.

Perquè el meu cervell no s’avorreixi els classificaré per xungor en aquestes categories:

	Sexualment explícita	Sexualment no explícita
Clarament objectificant	Posar en púbic sota la teva responsabilitat	Pot colar en una festa qualsevol perquè ens espanta més una teta que la misogínia.
No clarament objectificant	Apta per una festa de barri del rotllo	Apta per una festa de final de curs de primària

No poso categoria de no objectificant perquè entenc que amb el temita de fer una llista de persones la cosa no hi ha per on agafar-la de base.

---

Començem amb les cançons

La cançó inicial d’aquesta serie és la mítica Mambo number 5 (a little bit of..) (Lou Bega 1999). Que bàsicament és una llista de tot de noies que el cantant vol romancejar en una nit de despiporre.

Resulta que la cançó està basada en el mambo n5 del músic cubà Dámaso Pérez Prado escrita el 1949 que aquí us la deixo per posar a prova la vostra resistència a moure una mica el cul.

Lou Bega agafa el motiu principal de la peça i el ritme i posa lletra. Bàsicament la cançó declara que el chaval no pot parar de irar la canya a totes les dones que es troba i enumera a tota la fila de pubilles a les que vol tirar els trastos.

Aquí us deixo la tornada que fa la llista de mosses que li fan gràcia.

La cosa no passa d’aquí d’explícita, com a màxim queda clar que amb la Mary vol passar tota la nit que a veure, podem veure la inferència aquí però deixa la cançó a la categoria de «no escandalitza a cap AFA» almenys pel contingut sexual, ja que digueu-me tonti però sona bastant objectificant tot plegat. Bonus points per associar la masculinitat associada a lligar amb moltes ties de l’úlima línia, cheff kiss.

A més enmig de la cançó tenim alguna perleta més:

Please set in the trumpet

No sabem absolutament res de aquestes noies, ni tant sols la pinta que fan, i a més el bon home ens diu directament que per ell filtrejar és només un esport, gràcies maco per deixar clar que tu tires la canya modo capitán pescanova (pesca d’arrossegament)..

En la escala que em trec de la màniga de la objectificació/despersonalització estan en 9/10 (almenys no les compara amb un objecte directament, ens conformarem amb això). En el de ser explícit sexualment un 3/10, res que és guanyi una enganxina de limitació d’edat.

Així la cançó queda en la categoria Pot colar en una festa qualsevol perquè ens espanta més una teta que la misogínia.

---

En el següent exemple de cançó ja vaig avisant que no seré gens objectiva perquè és un hit de la meva vida i tinc tota una teoria per justificar perquè aquesta cançó es menys xungui del que sembla: Tití me preguntó (Bad Bunny, 2022).

La premissa de la cançó és el cantant explicant a la seva tieta que pregunta quan «sentará cabeza» que te moltes nòvies i que la seva vida sexuals i sentimental és un despiporre bàsicament (nota: tietis i familiars, no pregunteu res del que no pogueu sostenir qualsevol resposta). També te un pont on es queixa de que no es pot enamorar de ningú i la típicaadvertència de «no saps on en fiques sóc una mala decisió».

La llista no està a la tornada sinó que és part de les estrofes, aquí la tenim:

Me gustan mucho las Gabriela
Las Patricia, las Nicole, las Sofía
Mi primera novia en kinder, María
Y mi primer amor se llamaba Thalía

Tengo una colombiana que mе escribe to’ los día’
Y una mexicana que ni yo sabía
Otra en San Antonio que me quiere todavía
Y las de PR que todita’ son mía’

Aquí tenim una barreja espectacular de gent de la que sabem només el nom, només on viu, i algunes de les quals sabem més coses com de quin moment de la vida són i tal. Et diria que guai que com a mínim són persones de les quals sabem coses més enllà del nom i per tant tenen una mica més de personalitat però punxa fort generalitzant per noms tot s’ha de dir.

Pel que fa al nivell de explícit la cançó és bastant més reveladora i segurament ningú la proposaria de ball de final de curs de la classe dels taurons. Tot és bastant eufemístic però entre lu de que «mi bicho esta cabrón» i això:

La part del baby gravy crec que no ho entendria ningú peque perquè és apurat i a sobre no s’entén una patata dins la cançó (però per deu quin repelús) però el tema del totito inédito no només és bastant explícit sinó que així descontextualitzat també es bastant el que es diria terrible a nivell objectificació.

En resum crec que és menys terrible a nivell objectificació perquè almenys sembla que les xavales li importen més tot i que no es pugi enamorar i tal així que li donarem un 6/10, allà passant la línia cap a ser terrible i del tema sexual li donarem un 6/10 per allò que si sents l’estribillo per la ràdio no cal que t’amaguis però és molt clarament no massa kid friendly.

Així la cançó queda en la categoria Apta per una festa de barri del rotllo però potser has de donar algunes explicacions (ja he dit que no seria objectiva, algun dia escriuré més llarg perquè em sembla molt més correcta del que aparenta i un himne de la no monogàmia).

---

I ja entrem a la recta final amb el temacle Lisa (Young Miko, 2023). Aquí tenim canvi de paradigma perquè tenim una veu femenina (oleeee!!) i per tant canvien les coses una mica (sorry not sorry, quan caigui el patriarcat en parlem altre cop).

La cançó potser és la que te més estructura de «bon dia soc una fucker» de les tres cosa que així que d’entrada podria ser més terrible. La llista és a la tornada i fa així:

Algunes de les referències a les noies que surten a la cançó reforcen bastant els estereotips de gènere («A Valeria no la pillan sin la VISA», duríssim i també la part de «jo pago el que toqui» està feote) però també és la única cançó on és parla directament una noia i on tenim més dades sobre les noies implicades. I la primera estrofa ens contextualitz així

(Borma només per la comunitat, si ets hetero no repeteixis aixó enlloc: yeaaah aquí tenim una lesbiana en su màximo esplendor, tota la cançó parlant de rebolcons però ella s’enamora, como no)

Entre que sembla que fins i tot enmig del calentón veu a les altres noies com a éssers humans amb interessos i que la artista és una tremenda persona sàfica i que per tant no porta a sobre les connotacions de ser un senyor doncs jo diria que és la que surt més ben parada de la comparativa.

Pel que fa al nivell de explícit ejem:

També tenim que s’està anant al llit amb dues germanes (només imaginar la gestió m’agobio) i també tenim una referència a sexe grupal, menció a fer la tisora i a sexe oral. Aquí toquem sostre pel que fa a ser explícites dins la minillista que estic fent, meravellós per la visibilitat sàfica he de dir. Resumint li donaria un 3/10 en objectivació i un 8/10 de ser explícita.

Així la cançó queda definitivament en la categoria Apta per una festa de barri del rotllo, encara més, la recomanaria, tothom a posar-la per tot arreu plis. Segons com sigui la vostra família d’origen i la vergonya que us faci potser no és el millor per la mixtape del cotxe quan portes a l’avi al dinar familiar, però eh, jo a la meva iaia li posaria i li explicaria perquè és tant increïble tenir lesbianes parlant de sexe a l’escena musical.